Tot llegint la darrera publicació del neuròleg Oliver Sacks(1) m'he trobat amb la reflexió d'un músic amic de l'autor que m'ha fet pensar en les nostres classes d'arpa i en els instruments que utilitzem: allò que és més important a la música, és fer música.
Sovint sorgeix la pregunta: amb quin tipus d'arpa començo? quines limitacions tenen les arpes de falda, quina música podré tocar amb una arpa sense clavilles? És una arpa?
L'exemple de Leon Fleischer que explica l'Oliver Sacks és prou il·lustratiu d'aquella màxima "voler és poder" i d'allò que és més rellevant per a un músic o estudiant de música: fer música amb els elements que tens a la teva disposició.
*Qui és Oliver Sacks? És neuròleg i escriptor i un gran afeccionat a la música. Ha estat publicat a Espanya per Anagrama amb obres com Despertares, el llibre en el que es basa la pel·lícula del mateix títol.
Per comprendre la profunditat de la reflexió i el seu abast cal conèixer breument la trajectòria professional de Leon Fleischer, l'amic de Sacks que reflexiona sobre la seva propia experiència.
Fleischer, amb 30 anys, va patir una distonia muscular a la mà dreta que li impedia tocar el piano. Després del xoc inicial i de les dificultats en la diagnosi va trobar una sortida a la seva situació. Disposava d'una mà, l'esquerra, sana i l'altra completament inútil per a tocar el piano. La seva solució fou seguir tocant amb una mà. Hi havia repertori escrit només per una mà gràcies al pianista vienès Paul Wittgenstein que, havent perdut el braç dret a la Primera Guerra Mundial, va encarregar la composició d'obres per a la mà esquerra a compositors del prestigi de Ravel, Korngold, Britten, Prokofiev...
Després de 30 anys de carrera professional amb una sola mà i gràcies als avenços en el coneixement i tractament dela seva patologia va recobrar la mobilitat a la seva ma dreta. Tornava a poder tocar amb dues mans. En una visita a Sacks, li comenta:
"De repente comprendí que lo más importante de mi vida no era tocar con dos manos, sino la música (...) Estos últimos treinta años, para poder salir adelante, he tenido que quitarle importancia al número de manos o al número de dedos, y regresar al concepto de música como música"
Fleischer o Wittgenstein amb el piano i els seus braços, o els arpistes que no disposen d'un instrument del màxim nivell, sense clavilles, pedals, etc. mostren que allò més important a la música és la música, no els recursos que tens a la teva disposició per a fer-ne. Així doncs, fem música!
Si us interessa saber més sobre l'autor del llibre, podeu seguir l'enllaç a la web de la seva editorial en castellà a Espanya (Anagrama).
Citació i bibliografia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada